Practicar activitat física té un efecte d'immunoteràpia que prevé l'aparició de càncers i, en el cas que ja hagin aparegut, ajuda a frenar la seva progressió. És la conclusió a la qual han arribat investigadors de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca) que han estudiat els efectes de l'activitat física en ratolins criats per desenvolupar melanomes, càncers de pulmó i càncers de fetge.

Recerques anteriors havien observat que les persones que practiquen activitat física tenen un risc més baix de diferents tipus de càncer que el conjunt de la població. Així mateix, s'ha observat també en diferents càncers que l'activitat física està relacionada amb menys recaigudes després d'un tractament i amb una millor evolució dels pacients. No obstant això, el motiu pel qual l'exercici té un efecte antitumoral es desconeixia.

Segons els resultats presentats ara en la revista “Cell Metabolism”, l'activitat física afavoreix que un tipus de cèl·lules immunitàries trucades NK (de l'anglès natural killer o assassines naturals) destrueixin les cèl·lules tumorals. Concretament, el risc de desenvolupar tumors és fins a un 60% més baix en ratolins que corren que en ratolins sedentaris. I la grandària dels tumors, en els casos en què arriben a formar-se, també és un 60% més petit.

Els autors de la recerca “presenten una hipòtesi molt bona per explicar l'efecte beneficiós de l'activitat física enfront del càncer i la sustenten amb experiments ben fets i resultats clars”, declara Josep Tabernero, cap del servei d'oncologia de l'hospital Vall d’Hebron. “Però no està demostrat que els resultats es puguin extrapolar a qualsevol tipus de càncer”.

Tabernero adverteix que els tipus de tumors analitzats en la recerca solen contenir cèl·lules immunitàries i respondre als tractaments d'immunoteràpia. “Amb aquestes dades, no sabem si l'activitat física també serà beneficiosa enfront de tumors que no estan infiltrats per cèl·lules immunitàries”.

La recerca s'ha basat a comparar ratolins que disposaven d'una roda per córrer en les seves gàbies –la qual cosa els agrada– amb uns altres als quals s'havia privat de roda i que vivien de manera sedentària. Els autors del treball, liderat per Pernille Hojman, han comprovat que els primers tenien cinc vegades més cèl·lules NK en els seus tumors.

Atès que l'activitat física eleva els nivells d'adrenalina en la sang, i que aquesta hormona pot mobilitzar les cèl·lules NK, els investigadors van pensar que l'adrenalina podia ser clau en l'efecte beneficiós de l'exercici.

Per esbrinar-ho, han administrat adrenalina a ratolins sedentaris amb càncer. Els resultats confirmen que l'hormona té un efecte antitumoral. No obstant això, aquest efecte és menor que el de l'activitat física. Per tant, ha d'haver-hi alguna altra molècula involucrada. Aquesta altra molècula, han descobert els investigadors, és la interleukina 6 (IL-6).

En un últim experiment, els ratolins sedentaris tractats amb adrenalina i amb IL-6 han tingut resultats tan positius com els ratolins que disposaven d'una roda per córrer en les seves gàbies.

“L'exercici pot proporcionar adaptacions terapèutiques” a l'interior dels tumors, conclouen els investigadors en Cell Metabolism. “Cada vegada tenim més dades que indiquen que, de manera general, l'activitat física és beneficiosa para gairebé tothom”, sosté Josep Tabernero, de Vall d’Hebron. “Però no podem fer recomanacions massa concretes a persones amb càncer a partir d'aquesta recerca. Perquè les dades es tradueixin en recomanacions, caldria fer estudis, no només en ratolins, sinó en mostres àmplies de pacients i de la població general”.